Estiu: Temporada de SOPARS A LA FRESCA!

Amb l'arribada de l'estiu, canvien algunes coses en els nostres habits de conducte com a consequencia de l'allargament del dia i de la pujada de temperatures. S'incrementa la nostra activitat social, i donades les condicions favorables, darrerament hem realitzat algún sopar a la fresca.

Les fotos d'aquest sopar son de fa uns dies, pero no ha estat l'únic sopar que hem fet. Des d'aquest blog es vol promoure la realització d'activitats d'aquest tipus que formen part tant de la nostra cultura com de les nostres més sanes costums, i contribueixen a enriquir i reforçar les nostres relacions socials.

Fa pocs dies van fer un sopar semblant a casa d'un membre del blog, ara em tocaria a mi, pero no seria a la fresca, es per aixo que animo a qualsevol altra membre del blog que vulgui a promoure activitats d'aquest tipus. Fins la propera.

Ay, que m'oblidava, feu esport, que amb aquestes calors, fins i tot nosaltres estem oblidant-nos de sortir.

Felicitats!!!!!!!

Aquest cap de setma un membre del grup s´ha casat!!!! Segur que no notara res, tant que diu la gent que et canvia la vida, no sé, en que canvia? Tinguent en compte que ja vivia amb la seva parella, pues feliciteu als nuvis Enric i Gemma.

Nomes dues a tenir en compte: no feia prou de vent eh jesus i una pregunta al nuvi, Enric: El vas tirar?

Manifestació en defensa dels nostres drets JA!!!

Ahir dilluns es va fer palès que aviat necessitarem una ampliació del nostre local social, el famòs Crostonet, i com que en aquest pais les coses van sempre molt a poc a poc, val més que comencem a demanar solucions als nostres drets.

Inicialment, els fundadors del blog varem ser 5 persones, però ahir en la darrera reunió no-oficial del club ens vam reunir 9 persones, entre membres i familiars, es per això que he de començar a promoure movilitzacións per començar a trobar solucions pel que molt aviat serà un problema d'espai evident.

Per la vessant positiva només puc dir que ens varem fer un fart de riure comentant la jornada del diumenge amb els resultats de la cursa del Taga. En Jesus ha estat el triomfador, quan torni a correr com abans... , que es preparin els que li queden al davant.

Manifestació JA!!! Ahhh, per cert, que m'oblidava, feu esport!

Sense comentaris!!!

Sortida dominical i resolució de reptes a la Salut

L´altre moguda del cap de setmana, ha estat la pujada a la Salut. Hi havia moltes incognites sobre aquest "port", la primera era la velocitat de pujada del senyor "pachi", tot i que feia unes 12 horas que el conde i un servidor haviem fet un 10000 en asfalt, s´ha vist que de pujar la Salut "a ventisinco - treinta" ..... res de res. Tot ha quedat en pols quan a mitja pujada s´ha passat de 22 per hora, ara be!!!! el senyor Angel estava pletòric perque habia deixat el Conde de "59 anys", i que fa tota mena d´esports, pels cuaranta i poc de l´Angel, doncs encara discutien que "te he sacado quinse segundo po kilometro!!!!!" I l´Enric reia devia pensar si si però el que es casa el dia 18 sóc jo.

Esport i Sorpreses

Aquest cap de semana ha estat força mogudet, pels membres del blog. Ahir dissabte tres de nosaltres varem pendre part en una cursa de 10 km a la catalunya nord al poble d´Argeles amb la intencio de fer l´últim entrenament de qualitat de cara a la curça del Taga del proper diumenge.

Tot seguit varem anar a sopar, van venir: en "Pachi", en Jesus, en Pere, el Conde i al final també l´Enric. El tema de la nit va ser el pes de les rodes d´en Pachi, unes rodes de última generació, que segons el catàleg pesen poquísim. La sorpresa va vindre quan divendres jo mateix la vaig agafar i la vaig pesar, nomes 120 gr. de diferència amb les meves helium de l´any 98 i mes o menys 700/800€ clar!!! Es evident que tot això del material és pura estrategia mercantil per vendre més.

Nous Reptes Personals i Esportius

Dissabte passat, dia 27 de juny, vam anar a celebrar la despedida de solter de l'Enric Quera al restaurant de Can Pau de Cantallops. Com podeu veure, va ser una reunió concorreguda, i vam celebrar que el nostre company de "correries" ha decidit donar el pas definitiu amb la seva actual parella. MOLTES FELICITATS, i com es diu en aquests casos, VISCA ELS NUVIS!! Us desitgem el millor Gemma i Enric.

En un altre ordre de coses, i quan encara esta pendent de resolucíó el repte entre en Pache i el Conde, l'ànim del sopar va anar creixent a mida que passaven els plats i els gots per davant. Amb aquest caliu, el membre més llançat del grup, en Jesus, amb els ànims pels núvols, i gràcies al seu nivell d'entrenament, ara té una POTENCIA!!! que li fa por fins i tot a ell, es per això que va llençar reptes a tothom gairebé.

Un dels reptes (Jesus verus Conde) consisteix a veure qui és més ràpid pujant a la part de dalt de tot de la cursa del Taga del mes de juliol. El que arribi primer a dalt del Taga es guanyarà un sopar pagat per l'altra al restaurant de Can Pau de Cantallops.

Com que no en tenia prou per motivar-se, també va retar a en Dìdac (Jesus versus Dídac). Aquest repte consisteix en veure si en Jesus és capaç d'arribar en primer lloc al primer tram de la cursa de Nuria, la pujada en btt fins a Fontalba, abans que en Dídac. Aquest repte em sembla un pel agosserat, tenint en compte que en Didac va arribar primer l'any passat al primer tram de btt per davant de aprox. 900 corredors, però ja se sap, quan s'estaà en forma i tens aquesta POTENCIA!!! a les cames.

Pel que sembla a la foto, en Didac està tranquil, el premi és el mateix, un sopar a Can Pau, que vagi be l'apat.

Va ser una jornada festiva com es pot veure, no tot es fer esport, també gaudim de la companyia d'un bon plat a taula.

Feu esport.

Pujada al Canigó

Ja tenim el reportatge gràfic a punt.
Aquí teniu les fotos, 57.

Si les voleu descarregar podeu obrir aquest link
Album de fotos

També tenim un parell de vídeos:
L'asenció


i el cim


i la ruta

Una veritat incòmoda

Aquestes fotos ens han donat un cert "mal de cap" a alguns membres del blog ja que afecten a un amic i company a vegades de fatigues, el nostre amic Pache, però, a vegades hi ha coses que moralment s'ha de fer públiques.

Un mal dia el té qualsevol, jo en tinc molts, però hi ha vegades, que sembla que només els altres tenen mals dies, i com queda demostrat, sembla que no és així. Segons el que va alegar l'implicat, va tenir un petit defalliment, més vulgarment anomenat "pajara", altres ho podrien denominar amb altres noms, però va quedar palès que hi va haver gent que va pujar a la Torre de la Madalog inventant el que es podria denominar un "duatlo de carretera a la muntanya".

Com es pot veure a la seqüencia d'imatges, no va ser l'únic que va emputjar la bicicleta, jo també ho vaig fer, però no m'amago; és veritat, jo, i molts altres com jo, sortim i ens esforçem perque això no ens torni a passar, i espero ben aviat tenir l'oportunitat de refarcir-me, sense excuses d'un detall insignificant d'una sortida en bicicleta molt atractiva i també dura.

En darrer terme, volia excusar-me amb en Pache per si es pot sentir ofès per els meus comentaris, estan fets amb un clar objectiu constructiu, des de l'amistat i el bon rotllo. Crec que parlo en nom de la resta dels membres del blog si dic que l'apreciem, però aquesta vegada no ens hem pogut estar de posar de relleu que tots sóm imperfectes, i no són uns millors que altres.

Feu esport.